Equilibri energètic
Estat energètic en fibromiàlgia i fatiga crònica
En l’article anterior vam descriure i explicar aquestes dues patologies amb una visió integrativa. Però un concepte clau, que es mereix un article, és l’estat energètic d’aquestes persones.
La fatiga i el cansament són dos símptomes comuns en aquests síndromes i és necessari comprendre quins processos poden ser els causants d’aquesta manca d’energia tant a nivell neuronal com cel·lular i tissular.
Us plantegem un recorregut energètic on anirem enfocant des d’una perspectiva global fins la cel·lular:
El cervell serà l’encarregat de rebre informació sobre els nivells d’energia de cada òrgan o teixit i, segons les seves necessitats, enviarà les senyals per a la seva distribució.
Però què passa quan patim una lesió, es danya algun teixit o té algun requeriment específic?
Doncs que aquest repartiment de l’energia per part del cervell no es podrà fer de forma equitativa, ja que caldrà reparar i restaurar el teixit i hi haurà funcions o altres òrgans que patiran un descens energètic. Si aquesta descompensació energètica és temporal, no passa res, però el problema vindrà quan es manté en desequilibri durant molt de temps.
Com es reparteix l’energia en els diferents òrgans?
Hi ha 5 òrgans i un teixit que requereixen el 80% de l’energia basal: Fetge, cervell, múscul, intestins, cor i ronyons.
Però n’hi ha un que serà prioritari i necessitarà tots els recursos disponibles quan s’activa: el sistema immunitari.
Caldrà tota l’energia disponible per combatre una infecció, intoxicació, inflamació... serà primordial per a la nostra supervivència.
Però, i quan aquests processos no es resolen correctament o la causa no desapareix?
Seria el cas d’una degeneració osteo-articular a l’esquena, una síndrome metabòlica, una patologia crònica que comprometi l’aparell digestiu (estómac, fetge, intestins) o un estrès cronificat.
L’energia estarà desplaçada cap al sistema immunitari i, aquest fet podrà causar una destrucció muscular i una alteració de la resta de funcions (reproducció, digestió, destoxicació, connexions neuronals).
Apareixerà una inflamació sistèmica de baix grau i una neuroinflamació que causarà un canvi de conducta alimentaria, de moviment i de relacions socials. El cervell no tindrà prou energia per donar les ordres correctament. Aquesta inflamació i activació immunitària faran disminuir el pH del medi intern i els teixits es tornaran més àcids. Aquest fet suposa un risc elevat de ruptura, de manera que, el cervell donarà l’ordre d’immobilitzar la zona amb l’aparició de la FATIGA.
A nivell cel·lular, ens trobem que aquestes síndromes tenen un mal reciclatge de les molècules d’ATP (font primordial d’energia), de manera que, els seus recursos per obtenir energia són més limitats i menys productius.
També pateixen una disfunció mitocondrial, és a dir, que l’estructura dins de la cèl·lula encarregada de fabricar energia no funciona correctament i, en comptes d’obtenir 36 ATP (condicions fisiològiques), n’aconsegueixen només 2. I a més a més, acumula metabòlits tòxics, com l’amoníac i l’àcid úric.
Què podem fer per millorar la qualitat de vida en aquestes situacions?
Millorar la salut neuronal, controlant els nivells d’estrès, de serotonina i la qualitat de la son.
Millorar la salut digestiva amb una alimentació antiinflamatòria, una correcta microbiota intestinal i una bona destoxicació hepàtica.
Controlar el sistema immunitari amb uns bons nivells de vitamina D, glutamina, zinc i vitamina A.
Millorar la salut de l’esquena.
Incorporar moviments i activitat física adaptada a cada persona.
Recuperar l’energia amb suplementació rica en ubiquinol, magnesi i gelea reial.