Quan la cremor després de menjar no és gastritis, sinó una falta d'àcid.
Moltes persones associen la cremor d’estómac a un excés d’àcid i pensen immediatament en la típica “gastritis”. Però hi ha una altra realitat molt més comuna del que sembla: la hipoclorhídria, o manca d’àcid estomacal. I encara que sonin oposades, totes dues poden provocar símptomes molt semblants.
GASTRITIS
Excés d'àcid estomacal.
Inflamació.
HIPOCLORHÍDRIA
Falta d'àcid estomacal.
Falta de força digestiva.
Símptomes similars, causes diferents
I és que, tant la gastritis com la hipoclorhídria poden provocar:
Reflux o acidesa.
Sensació de plenitud o inflor.
Digestions lentes i pesades.
Molèsties epigàstriques.
La diferència està en l’origen del problema: mentre que en la gastritis hi ha inflamació i, sovint excés d’àcid, en la hipoclorhídria hi ha baixa acidesa i falta de força digestiva.
Hi ha un truc útil i senzill de sospitar quin dels dos casos pots tenir. Quan apareix la cremor?
Cremor després de menjar. Pot indicar hipoclorhídria: l’estómac no genera prou àcid clorhídric i, per tant, no té prou força per activar el procés digestiu i donar l’ordre de tancar el càrdies, esfínter superior. Com a conseqüència, el menjar no es digereix bé, fermenta i genera gasos que empenyen el poc àcid cap a l’esòfag.
La cremor millora en menjar. Pot indicar gastritis o hiperclorhídria: l’aliment actua com un bàlsam temporal, diluint l’àcid acumulat.
Observar aquesta diferència tan bàsica entre les dues patologies pot evitar anys de malestar i tractaments inadequats.
Per què no tenir prou àcid pot ser tan problemàtic?
L’àcid clorhídric no és només un irritant: és una eina fonamental per digerir proteïnes, activar enzims, absorbir nutrients com el ferro o la vitamina B12 i evitar infeccions intestinals.
Quan en falta:
La digestió es fa pesada
Hi ha més risc de disbiosi
Es produeixen carències nutricionals
Augmenten els gasos i el reflux
I aquí arriba l’error habitual: prendre antiàcids quan el cos ja en té poc. El resultat? El problema s’agreuja.
Diagnòstic i enfocament
Per confirmar el diagnòstic, cal realitzar proves específiques com:
Gastroscòpia.
Test de pH gàstric, prova del bicarbonat.
Protocol supervisat amb betaïna-HCl.
I sobretot, una bona anàlisi clínica funcional.
Tractaments
Els tractaments orientatius habituals en aquests casos, són:
Gastritis: Protegir la mucosa, regular l’àcid, reduir irritants i estrès.
Hipoclorhídria: Estimular la secreció gàstrica, reforçar digestió i absorció.
No tot el que crema és àcid
És hora de trencar mites: no tota acidesa és per excés d’àcid. I no tots els estómacs necessiten protectors. A vegades, el que necessiten és recuperar la seva funcionalitat.
Si et sents inflat, si el menjar et “queda parat”, si pateixes cremors recurrents malgrat seguir tractament… potser el teu estómac no crema —s’apaga.
Consulta amb un professional format en salut digestiva integrativa.