La gestió de l'estrès
en salut regenerativa.

PRIMER DE TOT CAL SABER DEFINIR LA PARAULA “ESTRÈS”

Estrès és una paraula descrita pel Dr. Selye referent a la resposta que fa el cos davant d’un estímul.

Això indica la interrelació que té l’organisme amb el medi extern i el seu medi intern mateix, ja que l’estímul pot venir de l’entorn social o medio-ambiental però també pot venir del propi sistema metabòlic, estructural o emocional. Aquests estímuls són anomenats Agents estressors.

De fet, l’estrès és una resposta fisiològica adaptativa que fa el nostre organisme per preservar l’existència. Per tant, veurem que hi ha diferents tipus d’estrès i que no sempre són perjudicials.

Parlarem d’EUSTRÈS , quan la resposta biològica del nostre organisme davant d’agents estressors és coherent i proporcionada. L’espai de resposta ha de ser l’adequat per salvar la situació i tornar aleshores a l’estat d’equilibri.

L’Estrès és indispensable per l’evolució de l’espècie, la supervivència i l’adaptació a l’entorn.

Parlarem de DISTRÈS, quan els estressors són excessius o massa duradors en el temps. En aquesta situació l’organisme està en estat d’alerta constant i al no poder tornar en un punt d’equilibri acaba descompensant-se, s’esgota. Aquest esgotament és degut a l’esgotament de les glàndules suprarenals i comportarà problemes immunitaris, acidificació, fatiga, alteracions metabòliques, alteracions en el teixit conjuntiu, etc.

 

FASES EN UNA SITUACIÓ D’ESTRÈS

Davant un estrès podem definir (Selye) tres fases diferenciades entre si:

1. Fase d’alarma (lluita o fuga).
Davant d’un agent estressor, el primer que fa el cos és una reacció ràpida d’activació causada pel Sistema nerviós simpàtic emergent de l’hipotàlem que estimula la medul·la suprarenal i aquesta genera immediatament Adrenalina i Noradrenalina (Activació del sistema Simpàtic (hipotàlem)- Adrenal: HA).

Aquesta resposta és bàsica per la supervivència ja que és la que ens activa i ens fa moure instintivament i ràpidament davant d’una situació de perill sobtat.


La majoria de cèl·lules de l’organisme tenen capacitat de resposta davant de l’estímul de l’adrenalina i noradrenalina. Per tant quan aquestes dues substàncies són alliberades al torrent sanguini des de les suprarenals, actuen immediatament en tot el cos generant:

  • Augmenta la contracció cardíaca i el ritme del cor (això aporta més sang - oxigen i glucosa - als músculs per tal que puguin contraure’s)

  • Augmenta el nivell de glucosa (provinent del fetge) i àcids grassos (provinents del teixit gras ) en sang per disposar d’energia immediata.

  • Disminueix la sang de la pell i dels òrgans interns ( sistema digestiu, genitourinàri…) i es dirigeix cap a òrgans vitals de supervivència com el cor, cervell, pulmons i músculs.

  • Es para la digestió.

  • Les àrees d’estats d’alerta cerebrals estan aguditzades al màxim (estimulació neurològica amigdalar absoluta).

  • Augmenta la sudoració per tal quan no tinguem un cop de calor i puguem eliminar tòxics generats per l’estrès.


2.- Fase de resistència (adaptació).

Si el problema no ha estat resolt i l’estressor encara està present després d’una primera fase ràpida, el nostre cos no pot aguantar l’estat de màxima alerta massa temps de manera que ha de generar una altra resposta per no esgotar-se.

Aquesta resposta permet generar una resistència adaptativa sostinguda en el temps (Activació de l’eix HPA: Hipotàlem- Pituïtària-Adrenal). En aquest punt el cervell (hipotàlem) reconeix l’estressor i allibera un pèptid anomenat CRF (factor alliberador de corticotropina) el qual estimula la glàndula Pituïtària (hipòfisis ) i aquesta a la seva vegada segrega una hormona 

anomenada ACTH (Hormona AdrenoCorticoTropa o Corticotropina) la qual va cap a la sang i d’aquí a l’escorça de les glàndules suprarenals on les estimula per tal que aquestes segreguin Glucocorticoides (el més important de tots: el CORTISOL) i Mineralocorticoides ALDOSTERONA).

El Cortisol permet que el cos no s’esgoti davant de l’agent estressor i la persona pot resistir els efectes de l’estrès. És una hormona adaptativa i a la vegada inhibitòria de la CFR i ACTH. 

El cortisol fa que augmenti la concentració de glucosa en sang ( a partir del glucògen - reserves de sucre- hepàtic ). Quan aquest glucògen s’ha esgotat aleshores extreu energia dels àcids grassos dels adipòcits -teixit gras- i també dels aminoàcids de les fibres musculars.

L’objectiu és obtenir energia de forma prolongada per tal que el cos continuï en alerta i acció.

Per altra banda l’aldosterona reté sodi i elimina potassi la qual cosa fa augmentar la pressió arterial i així la velocitat del rec sanguini.

Aquesta etapa de resistència és generalment positiva ja que ens permet gestionar situacions d’alta estimulació o tensió de forma correcta.

Però, si dura gaire en el temps, crea un DISTRÈS, i lluny d’estar en estat d’eufòria i alerta el cos es comença a esgotar i notem diferents manifestacions:

Cefalea, contractures, dolor, disnees, fatiga, febrícula, desordres estomacals, insomni, sequedat a la boca, tics, ansietat, angoixa, baixada de defenses, ansietat, irritabilitat, dificultat per resoldre lesions, inflamació crònica, etc.


3.- Fase d’esgotament (burn out).

Quan l’estrès és molt alt i massa continuat el nostre cos esgota les reserves energètiques totalment i no és capaç de gestionar amb eficàcia la fase de resistència.

Arriba un punt que no som capaços de de sintetitzar més hormones suprarenals i ja no ens podem enfrontar a l’agent estressor i aquest guanya la partida. Hem entrat en esgotament i no podem restablir l’equilibri intern de cap de les maneres.

La fase d’esgotament és la fase del col·lapse orgànic: vasos sanguinis, sistema immunitari, glàndules suprarenals, cor, cervell, pell, cervell, òrgans metabòlics.

En aquest punt la persona està malalta: depressió, fatiga crònica, fibromiàlgia, infecció, càncer, ictus, infart, asma, migranya crònica, colon irritable, al·lèrgies, envelliment físic ràpid, etc.

COM AFECTA L’ESTRÈS?

Un ESTRÈS de qualitat ens permetrà estar alerta, actius, motivats, efectius i tenir una vida plena i dinàmica. Convé que els agents estressors no ens sobrepassin i que a la vegada nosaltres els puguem- sapiguem gestionar de forma correcta per tal que no ens esgotin.

Hi ha agents estressors que a vegades és difícil d’evitar com pot ser la contaminació ambiental, problemes de la vida diària ( feina, amics, família…) ,accidents, substàncies tòxiques, genètica, clima, infeccions…

En aquests casos els haurem de combatre amb diferents estratègies.

Ara bé, hi ha quatre factors absolutament imprescindibles per gestionar bé l’estrès i en els quals si que hi podem fer molt:

- BONA ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ

- BONA QUALITAT DEL SON

- BONA HIDRATACIÓ

- EXERCICI ADEQUAT A LA PERSONA


Si no tenim aquests factors ben sustentats, l’estrès sempre acabarà sent un DISTRÈS i el CORTISOL acabarà afectant a diferents nivells ( eixos ) que estan absolutament interrelacionats entre si:

EIX ESTRUCTURAL (i metabòlic)

  • TEIXIT CONJUNTIU (articulacions, ossos, tendons, lligaments, teixit matricial…).

  • SISTEMA ENDOCRÍ (alteracions, metroràgies, amenorees, dismenorrees, quistes ovàrics, hiperhidrosis, hiperglicèmia, reducció d’estrògens, hipercolesterolèmia...).

  • SISTEMA GASTROINTESTINAL (males digestions, budell hiperpermeable, colon irritable, colitis, disfàgies, refluxes, restrenyiment, pòlips, diverticles, fissures, candidiasis, inflor, hemorroides, fetge gras…).

  • SISTEMA IMMUNITARI (afeccions respiratòries, afeccions dermatològiques, infeccions).

  • SISTEMA CARDIORESPIRATORI ( disnees, hipertensió arterial, arrítmies...).


EIX NEUROEMOCIONAL

Depressió, distímia, angoixa, ansietat, obsessió, irritabilitat, insomni, fatiga, cansament, tristesa, apatia, desmotivació…


EIX FISIOSTÈTIC

  • ENVELLIMENT DE LA PELL ( arrugues, taques, flaccidesa, bosses, ulleres, línies d’expressió, to apagat…).

  • ENVELLIMENT DEL CABELL ( alopècia, fragilitat capil·lar, dermatitis seborreica …).

ESTRATÈGIES EN SALUT REGENERATIVA PER COMBATRE L’ESTRÈS

Les tècniques de salut Regenerativa tenen a veure amb l’acció simultània sobre els TRES EIXOS a la vegada.

No es pot equilibrar el cos tenint en compte tan sols una branca fisiològica, al contrari, cal que l’estructura i el metabolisme estiguin en equilibri per tal que el sistema mental/emocional i el teixit dèrmic no es descompensin . Però també cal que el sistema emocional estigui equilibrat per evitar un envelliment en l’aspecte físic i una sicosomatització patològica.

Per tant, caldrà observar i conèixer bé la persona per tal que tots els aspectes estiguin en harmonia i així assolir el més alt grau de salut i benestar.


Quins ajuts ofereixen les teràpies regeneratives?

Com hem dit anteriorment, la NUTRICIÓ és una part fonamental de la salut i de la gestió de l’estrès.

Una dieta rica en aliments naturals no processats i en la mesura del possible ecològics ens aportaran la màxima qualitat nutricional. També remarcar que cal eliminar els anti-nutrients com els greixos Trans, els sucres refinats, els articles industrials i processats, l’alcohol i l’excés de sal.

Ara bé, no sempre una bona alimentació comportarà una bona nutrició ja que a dia d’avui molts aliments estan faltats de nutrients. La nostra societat està sobrealimentada i paradoxalment està desnutrida.

Aquesta falta de nutrients essencials (a causa de recol·leccions fora de temporada, alimentació animal de mala qualitat, estabulitzacions, piscifactories, herbicides…) genera una gran descompensació nutricional causant d’una gran part de les patologies modernes, juntament amb la mala gestió de l’estrès.

Però a la vegada la mala nutrició genera estrès, ella mateixa és un veritable agent estressor.

Aquesta alimentació faltada de nutrients i l’estrès cronificat i mal gestionat de la vida contemporània fa que hi hagi una necessitat d’aports nutricionals complementaris per tal de:

  • Evitar l’esgotament adrenal.

  • Ajudar al cos a tolerar millor l’estrès.

  • Assegurar els nutrients per les funcions metabòliques i enzimàtiques.

  • Restaurar els nutrients esgotats per sobreús.

  • Suplementar les carències pel bon funcionament endocrí i neurològic.

  • Reforçar el sistema immunitari.

  • Reduir la inflamació de baix grau.

En teràpia regenerativa, per equilibrar un eix cal assegurar l’equilibri dels altres dos, sempre.

IMPORTÀNCIA D’ALGUNS SUPLEMENTS NUTRICIONALS o FITOTERAPÈUTICS EN LA GESTIÓ DE L’ESTRÈS

El GABA o àcid gamma-aminobutíric és un aminoàcid que actua com a neurotransmissor al cervell. El GABA se sintetitza al cervell a partir d’un altre aminoàcid, la descarboxilació del glutamat, i funciona com a neurotransmissor inhibitori, la qual cosa significa que bloqueja els impulsos nerviosos.

Els nivells baixos de GABA en l’organisme estan vinculats a l’insomni, pànic, depressió, estrès, esquizofrènia i altres alteracions neurològiques.

El mecanisme d’acció del GABA (és el mateix mecanisme que les benzodiazepines):

Els receptors del GABA són els més nombrosos del sistema nerviós de tots els mamífers .

Hi ha tres tipus de receptors Gabaergics:

  • GABA A

  • GABA B

  • GABA C o GABA-A rho

El receptor ionotròpic (acoblat a un canal iònic) més conegut és el GABA-A. Està situat a la membrana plasmàtica del terminal post sinàptic i és el que està relacionat amb les Benzodiazepines, els barbitúrics o l’alcohol.

Està composat per 5 subunitats polipeptídiques : alfa, beta, gamma, delta i epsilon, cada una amb funcions. En el cas del GABA-A el clor és el ió que entra quan s’activa el receptor i genera, així, l’acció inhibitòria cel·lular.

En l’organisme, el GABA es concentra en l’HIPOTÀLEM i regula la funció de l’hipòfisis, que al seu torn, regula l’hormona del creixement, els cicles del son i la temperatura del cos.

S’ha demostrat que, en individus que fan ioga o exercici de forma regular, el nivell de neurones GABA augmenta en el cervell, afectant l’hipocamp ventral (on es regula l’estrès al cervell), ampliant la capacitat de regular l’estrès i l’ansietat.

(Bona sinèrgia doncs, amb l’esprai de melatonina)

Indicacions terapèutiques referents a la fórmula N19

És un component especialment útil per regular l’ESTRÈS , la tensió, la por, l’ANSIETAT, la depressió i la confusió en persones amb un estat estressant.

El pes corporal i el son
Com afecten la qualitat i quantitat del son en el sobrepes